"Espanya manté el seu segon lloc Mundial Per Ingressos del Turisme el 2009"
Els ingressos per turisme a espanya durant 2009 li han permès mantenir la segona posició dins del rànquing mundial, només per darrere de ESTATS UNITS, segons l'OMT. Així mateix, les xifres revelen que la xina ha passat a ocupar el tercer lloc entre els deu primers països per ingressos del turisme, rellevant així França.
Font: http://tribunadeeconomia.es/Article9728.phtml
Tabatha G.
_________________________________________________________________
01/04/2011
"La lliure circulació de turistes encapçala l'agenda de l'OMT visita del secretari general a Rússia 17 març 2011"
La importància d'eliminar les barreres de viatge per facilitar els fluxos de turistes va ser superior de l'agenda durant la visita recent del Secretari General de l'OMT, Taleb Rifai, a Rússia (Moscou, Rússia, 14 de març de 2011).
La qüestió de les barreres de viatge va ser un dels temes clau discutits pel secretari general de l'OMT, durant la seva recent visita a Rússia. Reunió amb el viceprimer ministre, Aleksandr Zhukov, el Sr Rifai va elogiar la importància donada a aquesta qüestió al país. "Estic molt content de veure que la qüestió fonamental de l'eliminació de les barreres de viatge, com ara tràmits de visat complicats i procediments transfronterers per tal de facilitar els fluxos turístics és una prioritat en la política de turisme de Rússia", va dir.
D'altra banda, el Sr Rifai va abordar la necessitat de donar suport el ràpid retorn dels fluxos turístics al nord d'Àfrica i Orient Mitjà durant una reunió amb diversos representants russos d'alt inclòs el president del Consell de la Federació, la cambra alta del Parlament rus, Serguei Mironov, el viceministre de Relacions Exteriors, Gennady Gatilov, el viceministre d'Esports, Turisme i Assumptes de la Joventut, Nazina Nadezhda, així com el Cap Adjunt de l'Agència Federal de Turisme, Alexander Radkov.
Les discussions mantingudes durant la visita va incloure altres qüestions del turisme, és a dir, els propers Jocs Olímpics d'Hivern (2014) i la Copa Mundial de la FIFA (2018), que se celebrarà a Rússia, la cooperació OMT-Rússia per promoure el turisme a les regions de Rússia, i l'assistència tècnica de l'OMT al el desenvolupament del turisme de creuers al Mar Negre i les regions del Mar Caspi.
"Propers esdeveniments esportius mega-oferirà Rússia inigualable exposició global i enormes oportunitats per a la marca país i la promoció", va dir Rifai. "Per assegurar que aquestes oportunitats són aprofitades de manera responsable, l'OMT i Rússia celebraran una sèrie de seminaris conjunts per compartir coneixements sobre els vincles entre el turisme i grans esdeveniments, centrant-se en particular en el valor el llegat d'aquests esdeveniments".
OMT Secretari General estava de visita a Moscou per obrir la 6a edició de la Fira Internacional de Turisme Intourmarket, i participar en el seminari sobre "Governabilitat efectiva en Destinació de Turisme per al Desenvolupament ', organitzat conjuntament per l'OMT i la Federació de Rússia.
Rússia va registrar més de 22 milions d'arribades de turistes internacionals el 2010. Rússia és actualment un dels deu principals mercats emissors més importants del món i un dels de més ràpid creixement (fins a més d'un 20% el 2010).
Font: http://europe.unwto.org/en/news/2011-03-17/free-flow-tourists-tops-agenda-unwto-secretary-general-visit-russia
Tabatha G._____________________________________________________________
31/03/2011
“El turisme de masses no està esgotat”
Carles Manera i Erbina (Palma, 1957) està relaxat. Avui parla com a catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques que és i no com a conseller d'Economia i Hisenda del Govern balear, càrrec que ocupa "de manera circumstancial". No n'hi haurà, per tant, de preguntes sobre el nou model de finançament autonòmic o sobre la crisi a les Illes. Avui toca turisme, l'activitat que podria ser el "salvavides" de la conjuntura econòmica actual.
The economic history of mass tourism in the Mediterranean. És un estudi sobre el turisme de masses amb perspectiva històrica, que analitza els casos líders del turisme de masses europeus: Itàlia, Grècia, la costa espanyola i, particularment, les Illes Balears. El llibre, del qual n'és un dels coordinadors, pretén ser un manual de referència entre el món universitari.
Quin és el públic al qual es dirigeix aquest volum?
És un manual d'estudi, pensat per a l'àmbit universitari. És el primer llibre que es publica a Europa sobre la història econòmica del turisme de masses des dels anys 40. Contempla 50 anys d'evolució turística i agafa les principals àrees protagonistes del turisme de masses: Itàlia, França, l'Esta espanyol, Grècia i també Portugal i la Gran Bretanya.
Dos dels onze capítols del llibre estan dedicats a Balears...
El de Balears és un cas de pionerisme empresarial i de pionerisme en l'activitat turística de masses. En poc temps una fornada de nous empresaris i empresàries que canvien la seva activitat conjuminen la seva capacitat emprenedora amb l'estratègia dels operadors turístics que comencen a treballar a Europa. Això fa que el cas de Balears sigui molt singular. Amb 1,1 milió d'habitants, les Illes tenen cinc o sis cadenes hoteleres col·locades entre les trenta primeres empreses del món. Allò més cridaner de Balears és que amb una massa crítica petita s'hagi pogut liderar des de posicions tan fermes el turisme de masses a l'àmbit mundial.
Miren molt a Europa el nostre model de turisme?
Sí. A Balears alimentam un autoodi econòmic de primera magnitud. A d'altres indrets aquesta activitat seria motiu de reivindicació constant, i de recordatori. Pens ara mateix en la siderúrgia del País Basc i el tèxtil de Catalunya. Aquí sembla que som una colla de mediocres, incapaços d'emprendre negocis, d'obrir-se a l'exterior... quan la nostra història econòmica delata tot el contrari. I la visió social del turisme de masses és malauradament negativa, perquè no es percep la diversificació econòmica que ha suposat per a la sector terciari.
Als hotelers se'ls acusa de no reinvertir els beneficis a l'Illa...
És normal que les empreses inverteixin fora. I, a més, hi ha la capacitat que tenen per arrossegar altres empreses. L'efecte multiplicador que té en l'economia que una cadena hotelera munti un hotel a 12.000 quilòmetres d'aquí és brutal: s'endú del lloc d'origen empreses instal·ladores d'aire condicionat, de decoració, d'electricitat..., etc. Això és molt important perquè facilita l'exportació de capital a fora i enriqueix el negoci de les empreses. El problema és de reconeixement social, per ventura el sector empresarial hauria de mantenir més inversió cultural aquí, col·laborar amb la universitat, explorar més en l'àmbit de les fundacions.
Aquest model de turisme de masses està esgotat?
En absolut. Té molts reptes, però: competir amb destinacions emergents -el Marroc, Tunísia, Egipte, etc- i no podem fer-ho per preus, sinó per qualitat.
En quin sentit?
Aposta per la conservació ambiental, per la tranquil·litat i la seguretat, per les nostres infraestructures sanitàries...
Continuarà sent el turisme el salvavides de la crisi a les Illes?
L'activitat turística i tot el que està vinculat a ella. El turisme avui dia per a Balears no només són turistes. Són activitats d'oci, empreses ambientals, de serveis, financeres... El turisme de massses ha permès diversificar tant l'economia balear que l'ha feta més forta.
No s'enfadarà Miquel Nadal perquè hagueu escrit un llibre sobre turisme, és que una altra crisi de Govern...
(Rialles). Esper que no...! Jo ho faig com a catedràtic, això és una activitat estrictament acadèmica. Jo al cap i a la fi som conseller de manera efímera...
Imatge còmica reprensentant els diferents tipus de turistes.
Font: http://dbalears.cat/
Tabatha G.
_________________________________________________________________________
Barcelona té una gran importància turística arran dels Jocs Olímpics del 1992 i també pel el Fòrum de les Cultures del 2004.
La història, l’art i la cultura són el punt fort de la capital catalana. Té un barri gòtic, arquitectura modernista, museus i teatres de primer ordre. També te molt de pes la gastronomia, les fires i els congressos i les compres.
A Barcelona es troben les millors obres del modernista Antoni Gaudí, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: la Sagrada Família, la Casa Milà. El Park Güell, la Casa Batlló, Casa Vicens, la Finca Güell, la Casa Calvet i el Palau Güell entre altes.
L’esplendor de la Barcelona medieval es mostra al barri gòtic, exemples són la catedral, el Palau Reial, les muralles de la ciutat, el Palau del Tinell, l’església del Pi, el Palau de la Generalitat o els palaus del carrer de Montcada.
Les Rambles, el passeig que uneix la plaça de Catalunya amb el port, és centre de visita obligat per a tots els visitants de la ciutat. Les típiques parades de floristes i ocellaires comparteixen espai amb edificis com el Gran Teatre del Liceu o la rambla del Raval.
Fotografia: Vista nocturna de les xemeneies del terrat de la Casa Milà, La Pedrera.
Font: idescat.cat
Tania P.
